ERUPCIÓ VOLCÀNICA: És un fenòmen pel qual el magma i altres materials
surten
despresos de l'interior d’un volcà.
Existeixen diferents tipus de erupcions com les que només llancen lava,
les que
expulsen enormes columnes de fum o fins i tot erupcions en les que la montanya
es
totalment engolida per la erupció i acaba desapareixent. És més, algunes llancen
lava, roques, cendres i gasos en el mateix temps, per no mencionar el fluxpiroclàstic
donant lloc asuccessions catastròfiques.
DADA CURIOSA 1: L’àrea afectada per una erupció és bastant àmplia, fins
i tot
major què en altres catàstrofes naturals. Existeixen proves de grans
ciutats
arrasades per una erupció volcànica.
DADA CURIOSA 2: L’erupció més gran registrada va ser la del Mont Tambora
l’any
1815, amb un IEV (índex d’explosivitat volcànica que es mesura amb una
escala de
0 a
8) de 7.
També ho va ser la del Krakatoa, la qual va registrar un IEV de 6
l’any 1883.
Ambdós explosions van originar hiverns volcànics que van produir danys
en tot
l’hemisferinord.
KRAKATOA
KRAKATOA
Cal destacar que les erupcions de IEV 8 només es produeixen en un marge
de temps
que pot ser entre 10.000 i un milió d’anys. Aquests són capaços de
destruir
ecosistemes sencers.
ERUPCIÓ FREÀTICA: És una de les diferents formes d’erupció volcànica.
Quan la lava
ascendeix i entra en
contacte amb l’aigua subterrània, aquesta s’evapora donant lloc a
explosions a
gran escala. Aquestes avegades són tant violentes, què són capaces de
llançar fragments de montanya pels aires.
Aquestes sovint tenen lloc avans de l’erupció principal, tal i com va
succeïr durant la del
Mont Santa Helena l’any 1980.
DADA CURIOSA 3: L’erupció freàtica de la volcànica, la qual he mencionat
avans, del
Mont Krakatoa va poder escoltar-se des de una distància de 4600 Km. Es diu que va
ser
el so més fort escoltat per l’home.
FLUX PIROCLÀSTIC: Aquest perillosíssim fenomen volcànic té lloc quan la
lava
triturada, la cendra volcànica i grans quantitats de gas discorren per el
pendent
d’una montanya superiors a 100 km/h.
La temperatura d’aquest sol variar entre els 350 i els 1000 graus. Pot
arribar a
temperatures tant altes que, fins i tot, ha arribat a desplaçar-se
per la superfície
del mar gràcies al vapor generat per la evaporació de l’aigua
marina.
DADA CURIOSA 4: Un exemple de la massiva destrucció d’aquest és la del
Mont
Vesubi per el 79 d.C, al qual va arrassar amb la ciutat romana de Pompeia.
Víctimes del flux de Pompeia
CENDRA VOLCÀNICA: Aquesta està constituïda amb fragments de magma, és a
dir, és totalment diferent a la generada al cremar paper o llenya.
Aquesta no es tòxica per sí sola, però quan arriba als pulmons, té lloc
una reacció
química tòxica realment perillosa per als éssers vius.
A part dels problemes de salut, la cendra pot causar molt més dany. El
pes total
d’aquesta acummulada pot arribar a causar greus danys en edificis i
estructures.
DADA CURIOSA 5: Cinquanta metres quadrats de cendra volcànica amb un
gruix de
5 cm
pesen ni més ni menys que quatre tonelades.
DEPÒSITS DE BUGADA PIROCLÀSTICA: Són llocs on s’han acumulat les restes
del flux piroclàstic. Tota l’aigua que circula baix aquests s’evapora a causa
del calor,
donant lloc a explosions secundàries.
DADA CURIOSA 6: Si es produeixen vàries d’aquestes en una mateixa zona,
aquesta
pren aviat l’aspecte de un camp de mines. Aquest fenòmen va poder
observar-se durant
l’erupció del Mont Pinatubo el 1991.
LAHAR: És un fenòmen per el qual la cendra volcànica i altres materials
es barrejen en
una gran tomba d’aigua, produint una devessall de fang. Pot
produir-se quan la neu o el
gel del cim del volcà es desfan, quan un llac
s’obre per alguna zona o quan es registren
plujes torrencials després d’una
erupció.
DADA CURIOSA 7: La erupció del Mont Nevado del Ruiz en Colombia l’any
1985 va
destruir la ciutat d’Armero, causant la mort a 20.000 persones. Es diu
que la corrent va
arribar a una alçada de 50 m.
HIVERN VOLCÀNIC: Quan una enorme erupció llença grans quantitats de
material
volcànic a l’atmòsfera, els raigs solars resulten bloquejats durant
llargs periòdes de
temps. Com a consequència, la temperatura descendeix en
grans zones i es genera
un mantell de fred anomenat hivern volcànic.
DADA CURIOSA 8: Un clar exemple va ser l’erupció del Mont Raki en
Islàndia l’any
1783, que va donar lloc a un hivern volcònic tan fred que va
acabar amb el 25% de la
població i el 75% del ramat.
DADA CURIOSA 9: Més catastròfica fins i tot va ser la del Mont Toba fa
74.000 anys,
que va reduir la població terrestre a tan sols uns milers. Es diu
que aquella erupció
podia haber significat l'extinció de la raça humana.
·Aquest
es produit quan el mar es agitat per un terratrèmol. Aquest onatge es
veu
amplificat fins convertir-se en una gigantesca ona. Però, de fet, el més
temible
d’aquest no és el tamany de la mateixa, sinó la increïble velocitat i
l’enorme força
que aconsegueix.
DADA
CURIOSA 1: Un tsunami de tan sols 50
cm seria capaç de tirar al terra a una
persona.
DADA
CURIOSA 2: El tsunami més destructiu registrat
va ser el tsunami asiàtic del 2004. Les ones van arribar als 34 metres d’alçada i es
van produir més de 250.000 víctimes mortals.
· MAGNITUT: És l’expresió en funció de l’energia
alliberada de un terratrèmol, la qual es mesura segons l’escala de Ritcher.
Generalment, un de magnitut 8 o superior es sol denominar “terratrèmol gegant”. Un
exemple d’aquest pot ser el de Xile en l’any 1960, amb una magnitut de 9.5
RÈPLIQUES:
Són terratrèmols que tenen lloc després del seísme principal. Normalment solen ser de menor magnitut que el principal, però, a vegades, tenen la mateixa
intensitat.
El
lapse de temps entre rèplica i rèplica pot ser de varis dies a varis mesos.
Petites répliques inapreciables sorgeixen fins i tot centenars d’anys després
de que el primer es produís.
Per
exemple, les rèpliques d’un terratrèmol que es va produir a Japó en l’any 1861
es noten avui dia.
·DADA
CURIOSA: Estudis han revelat que va haver un terratrèmol de més de magnitut 9
el 26 de gener de l’any 1700
a Estats Units. El tsunami que aquest va produir va ser
de tal intensitat que va arribar a Japó a l’altre costat de l’oceà Pacífic.
